Cimera de Durban

CIMERA DE DURBAN 

Es va dur a terme una nova cimera per part de l’ONU, per parlar sobre el canvi climàtic, i va rebre el nom de Durban, ja que es va fer a la ciutat de Durban, que es troba a Sud-àfrica. Aquesta assemblea, on va haver-hi una presència de 194 països, en teoria havia de servir per poder salvar la cimera de Kyoto. En les anteriors assemblees, es va intentar convèncer de que la temperatura no havia de pujar més de dos graus centígrads, per poder evitar les conseqüències de l’escalfament. Però al final no s’ha complert, ja que la temperatura, ara mateix, passa dels 3 o 3,5 graus del que s’havia previst. I tots els desacords entre els països van crear moltes frustracions en aquestes trobades.

José Santamaria va dir que els bloquejos que imposen els Estats Units, Xina i Rússia, al nou acord mundial sobre el canvi climàtic, són tant durs, que ja no té sentit confiar en l’alambinada fórmula del consens diplomàtic de l’ONU. Creu que la solució podria arribar gràcies a les tecnologies i les indústries que han decidit fer servir fonts d’energia renovables. I també hi ha altres persones que pensen que quan hi hagi una conferència entre els representants de tots els països, no només alguns, podrà haver un pacte. I també que els esforços que estan fent són insuficients. El pacte que implica 38 països és reduir un 5% per el 2020 respecte el 1990. Però el problema que hi ha és la manca d’implicació dels països rics. I per tant, Japó, Canadà, i Rússia, van decidir tirar enrere el seu pacte fet a Kyoto, malgrat que ara seria el moment d’intensificar la reducció d’emissions. 

Els EUA no volen sentir a parlar d’un nou pacte mundial, i la Xina, que no té cap compromís amb Kyoto, reduirà una mica les seves emissions, però de manera voluntària i sense cap control. Durban substitueix a Kyoto, encara que no està del tot mort. La Unió Europea és el màxim suport de Kyoto, malgrat que només emeti un 11% de les emissions. Els que més gasos emeten són la Xina i EUA, un 42%. La Unió Europea vol reduir un 20% per al 2020 en el pla de Kyoto, però demana que els altres donin suport a Durban perquè es pugui arribar a un pacte per al 2020.

El que passa, és que la majoria dels països no estan molt segurs de poder arribar a un acord en aquesta cimera, ja que els temps que corren no són molt bons per cap país. Els experts diuen, que a causa de la pujada del canvi climàtic, cada cop hi haurà més fenòmens climàtics extrems, i també que els objectius que es volen dur a terme per la cimera de Durban estan molt lluny del que en realitat es necessitaria per poder fer front al canvi climàtic. A Durban està en joc tot el que es va pactar a Kyoto, encara que només són 38 països, ja que és l’únic acord per reduir les emissions i per tant, intentar evitat el canvi climàtic. Però el pitjor problema és que hi ha països com Japó i Rússia que diuen que en sortiran el desembre del 2012, si els EUA i les potències emergents no s’impliquen en un acord. La Unió Europea està disposada a ratificar Kyoto amb més reduccions de gasos, però també diu que només emet un 12% de les emissions mundials i demana als altres països que tinguin un calendari pactat que acordi al gran acord global.

A l’assemblea van tindre molts problemes per poder arribar a un acord per evitar el canvi climàtic, i un d’ells era perquè els països més rics tenien que donar diners als més pobres i no van donar el que en teoria havien d’haver donat. Abans d’haver arribat a la cimera de Durban, s’havien fet diferents intents per poder arribar a un acord, però al final no es va aconseguir. I també, hi ha gent que va descobrir que polítics donaven diners als països i ara volen que els ho tornin tot.

La Xina va posar condicions per pactar un acord global per reduir l’escalfament. Després de la primera reunió de Durban, van quedar dos coses clares: que es tenia que arribar a un pacte aviat i que no seria gens fàcil. Els científics van avisar que s’acaba el temps per poder-hi ficar remei. La Xina va dir que acceptava un pacte vinculant, però només si acceptaven les seves condicions, per tant, la Xina, des d’aquell moment, era la que manava més. Les condicions eren que Kyoto tenia que ser més llarg i que no s’acabés en el 2012, però el Brasil i UE no hi van estar d’acord, perquè Kyoto estava marcat des del 2005 i estan implicats 37 països de reduccions d’emissions. Però la Xina va dir que no estava d’acord, i no era que ella marcava el pas, sinó que va anar cap al camí que a ella li interessava seguir. Encara que alguns països estaven en contra amb lo que la Xina volia fer amb el pacte de Kyoto, aquesta despertava cert optimisme. I els països en desenvolupament van sortir dient que ells no eren els culpables de l’escalfament. Però el temps que tenien per fer alguna cosa s’estava acabant, l’agència internacional de l’energia va dir que al ritme d’emissions que s’emetien, la temperatura podria pujar uns 3,5 graus a finals dels segle, i això significava una pujada molt per sobre dels 2 graus que s’havia pactat com el màxim.

La Xina va demanar ajuts per no augmentar 2 graus més al 2015, i va demanar diners per poder-ho dur a terme. I també es va queixar perquè els països rics amb un nombre d’uns 40.000 dòlars havien superat els 2 graus i deien que la Xina amb 3.000 dòlars no els ho podien demanar, ja que seria impossible aconseguir.

Tothom buscava un culpable per no haver pogut arribar a un acord i van senyalar als EUA, ja que és el segon país que més CO2 emet. Però aquest no volia acceptar cap pacte global vinculat amb l’escalfament si els països emergents no tenien les mateixes exigències que els altres. I també va dir que els països tenien que pactar reduir les emissions voluntàriament durant els següents 9 anys. I Xina va aprofitar que ella ocasió per poder arribar a un acord pel 2020 amb les condicions que ella posava.

Alguns dels diners que es necessiten podrien sortir de les aviacions i el transport marítim, ja que els vaixells emeten una gran quantitat de CO2. El sector marítim podria generar uns 250.000 milions de dòlars pel 2020.

Xina va dir que es veia com a un país pobre i feia servir les mateixes mesures per intentar salvar-se de la contaminació, que els països industrialitzats. La Xina des del 2000 ha doblat les emissions de CO2 dels combustibles fòssils. Des del 2006 és el màxim productor de CO2. La Xina emet unes 5,8 tones de CO2 per persona i es va dir que està molt lluny dels altres països, ja que és el que més emetia.

La distinció entre els països estava molt desfasada. En el protocol de Kyoto, es va fer una distinció entre els països en via de desenvolupament i els industrialitzats, en canvi, en el protocol de Durban això ja no es va fer, i hi va haver persones que no hi van estar d’acord, ja que tindrien que diferenciar.

Els països emergents tindrien que disminuir entre un 15% i un 30% pel 2020. Però la Xina va dir que reduiria entre un 40% i un 45% però no se sap del cert, ja que serà de forma voluntària i sense cap control.

Va costar molt posar-se d’acord amb lo del canvi climàtic, ni tant sols es va poder garantir que es pogués dur a terme, al final, el protocol de Kyoto. La UE va intentar arribar a un acord amb els països africans i altres per poder pactar i així intentar evitar el canvi climàtic.

Al final, per intentar poder arribar a un pacte els UE amb 90 països més, van tindre que deixar a part Xina, Índia i EUA, per poder intentar fixar una data a part d la de Kyoto, encara que va funcionar a mitges.

Durant la reunió a la central de Durban, un grup de manifestants van aconseguir entrar i van bloquejar el passadís amb pancartes dient no mateu l’Àfrica i altres càntics de denúncia sobre succeïments que es podien declarar si no es feia alguna cosa aviat.

Àfrica està patint les pitjors conseqüències de l’escalfament. Durant l’estiu, hi ha sequera i només hi ha poques zones verdes, tot lo demés està sec. Un pastor de l’Àfrica va dir que havien d’aprofitar l’aigua que tenien, pels pastors això és estrany però s’hi ha d’adaptar. Segons alguns estudis, el canvi climàtic afectarà precipitadament els països en vies de desenvolupament perquè són molt vulnerables. I l’Àfrica es troba en les pitjors condicions, diuen que és un dels punts on incrementarà més la sequera. A causa d’aquestes sequeres, des de fa 60 anys, la Banya africana ha viscut la pitjor fam dels seus temps amb 3 milions de persones que necessiten ajuda. I per acabar, els experts creuen que no hi haurà canvis pel que fa la magnitud i la freqüència d’inundacions. Un 95% de les morts per desastres relacionats amb el clima tenen llocs als països pobres.

També, a causa de l’escalfament, l’ós polar està afectat en el seu medi, ja que s’està trencant el gel i hi ha desglaçament.

A part, l’Amazònia també té molts problemes i l’intentaran salvar, i això és a causa de que l’escalfament està afectant tant a rius, llacs, boscos, etc., i temen que al final pugui acabar desapareixent del tot.

Al final, cap acord, que era el que la majoria temia. Però ara només es lluita per poder intentar evitar el desastre final. Es tindrà que seguir negociant. Les persones convocades a la cimera se’n van tindre que anar abans de poder pactar alguna cosa mínima. Potser a última hora es podria haver pactat alguna cosa, però era molt dolenta i tampoc estava llesta, per tant no va ser duta a terme. Per tant, al final, en la cimera de Durban tampoc no es va aconseguir arribar a cap acord i el que tots ara pensen és que hi haurà una altre cimera aviat, per si poden arribar a la fi a alguna cosa per poder evitar el desastre que està a punt d’arribar, com no es faci res al respecte.